L’edatisme és la tercera causa de discriminació al món. Aquesta discriminació per edat, va per darrere de la discriminació per raça i per gènere.

El terme “ageism” va ser encunyat el 1968 pel psiquiatre Robert Butler i fa referència als estereotips (com pensem), als prejudicis (com sentim) i a les actuacions (discriminació) vers altres persones o nosaltres mateixos per motiu de l’edat. L’edatisme se superposa amb altres formes de discriminació per gènere, raça I discapacitat.

Envellir forma part de la vida, es inherent al cicle vital i no és una malaltia que hagi de ser tractada, però sí que hi ha uns canvis físics en els quals convé posar-hi més atenció fent necessaris canvis adaptatius en l’àmbit cognitiu, emocional i funcional.

Actualment, «comprem» la part bona de fer-se gran, com l’envelliment actiu i saludable que obre grans espais de mercat per a les persones grans: l’actividad física, el turisme, l’oci, els cosmètics, les cirurgies estètiques, etc.,

Aquest envelliment que considerem exitós dona peu a la distinció entre aquesta tercera edat i la quarta edat. En la tercera edat som grans, però no vells i la independència es manté. Aquesta tercera edat es fixa a partir dels 65 anys independentment de la situació personal, activitat professional o estat de salut. La tercera edat és l’edat de la jubilació en la qual destaca l’oci, l’autorealització, la salut i el compromís social.

Ans al contrari, s’estableix l’inici de la quarta edat, o de “envelliment de l’envelliment» entre els 80 o 85 anys i suposa un progressiu deteriorament físic, psicològic i social que va de bracet d’una falta d’autonomia que actualment a la nostra societat desposseeix a les persones de la seva individualitat i del seu capital social I cultural.

Un nou enfocament és la vellesa afirmativa (Sandberg, 2013) que fuig d’aquesta narrativa del declivi, que defineix i caracteritza el cos que envelleix per la manca de productivitat i l’augment de passivitat I de la dependència.

La vellesa afirmativa és un espai teòric que manté que per a combatre l’edatisme s’ha de transcendir aquesta visió binària de jove/èxit – vell/declivi I donar espai a la gent gran com a referent de saviesa i experiència.