Psicòloga a Menorca

A viure que són 100 anys

La vida et convida a recórrer el seu camí i jo vull acompanyar-te en el teu viatge.

És un camí que, amb l’edat, a vegades pot fer-se costa amunt, però és un privilegi passejar-hi durant llarg temps.

Abans de fer el viatge amb mi, has de saber una mica més qui soc.

Em dic Rosa, soc psicòloga. A la foto pots veure’m amb els meus pares i la meva germana petita Olga.

Psicòloga a Menorca

Te la mostro perquè continuo sent aquesta nena, sols que amb unes quantes capes més d’experiència i saviesa, igual que tu.

Psicòloga a Menorca

En la maduresa no som una còpia desmillorada del nostre «jo» anterior. En la meva imaginació, som com nines russes i atresorem en el nostre interior totes les nostres identitats del passat.

D’ençà que tinc memòria el meu interès ha estat lligat a la lectura. Vaig créixer sense televisió i entre molts llibres i aquesta passió per submergir-me en l’esdevenir dels personatges i la fascinació per la ment i les qüestions universals, és la que em va portar a estudiar psicologia.

Però va ser un viatge a Eslovènia, a un camp de refugiats de la Guerra de Iugoslàvia, el que va fer que tu, avui, estiguis llegint aquesta història.

Al tren, acompanyada d’un maletí beix (que encara conservo), manuals de serbocroat i grans expectatives, ignorava el que seria conviure amb persones a les quals la guerra els ho havia arrabassat tot.

L’experiència com a voluntària em va despertar a una crua realitat: les institucions i les administracions no sempre entenen ni atenen les necessitats de les persones a les quals se suposa que han d’ajudar.

I aquí comença la història.

Quan em diuen que soc massa vell per a fer una cosa, procuro fer-la de seguida.

Aquesta frase de Pablo Picasso podria haver-la dit jo. No per l’edat, sinó per la necessitat de «fer alguna cosa sense perdre temps».

A la tornada d’Eslovènia, una companya i jo ens vam associar per obrir un centre de dia per a persones majors al barri de les Corts, a Barcelona.

El varem batejat com a Centre de Dia Àgora, perquè transmetia la nostra filosofia: una atenció centrada en les persones.

El vam inaugurar amb un programa diferent del que oferien les institucions en aquell moment, innovador i amb el nostre toc personal: propostes fresques, variades i personalitzades tant en les sessions de psicoestimulació cognitiva com en els tallers de taitxí o artteràpia.

Saps quina foto vaig usar en els fulletons de promoció del centre de dia? Una imatge de la meva àvia rebent la meva germana a l’aeroport; jo surto somrient en segon pla.

Confesso que a la meva àvia no li va agradar que em fiqués en el projecte del centre de dia; com moltes persones de la seva generació, considerava que els majors són avorrits i no mereixen atenció.

Psicologia en línea

Per sort, la meva sòcia i jo no vam fer cas de la seva recomanació de convertir-nos en ballarines de cancan en lloc d’«anar darrere dels vells».

Per 2 raons.

Perquè no ens vèiem ballant i ensenyant cama, i el més important, perquè per a nosaltres la vellesa era una etapa de la vida igual de valuosa que les altres.

Oblida’t de complir anys i comença a complir somnis

Psicologia en línea

Amb el naixement de la meva primera filla vaig decidir iniciar una etapa més tranquil·la en la meva vida, prop de la mar.

Des de 2002 visc a Ferreries, un poble de Menorca de 4.000 habitants.

Un luxe.

Aquí som, un matí de primavera, cap a cala Mitjana.

Encara que… saps quin és el millor regal que m’ha brindat l’illa?

No són els passejos.

És l’oportunitat de continuar treballant amb persones que tenen grans coneixements, adoren relacionar-se i són mestres en l’art de conversar i explicar històries.

L’edat els ha donat el que en psicologia diem intel·ligència cristal·litzada.

Els passejos em recorden la psicoteràpia.

Comencen amb un petit pas per un camí polsós que, encara que a vegades es fa llarg, sempre acaba amb un canvi de paisatge.

Connecto bé amb aquesta generació. Potser és la teva. Gent que va néixer abans del boom del consumisme i aprecia el valor de les coses (res es rebutja i si alguna cosa es trenca, s’arregla).

Jo aplico el mateix valor.

En la meva vida personal amb l’economia col·laborativa: recupero, arranjo, reuso, compro, venc, regalo, intercanvio…

Com a psicòloga, amb els recursos del pacient: transformo problemes en solucions.

M’agrada dir que «transformo problemes» per a aportar benestar.

Vols que «transformem» el teu problema?

Aquestes són les meves eines.

  • Terapia psicològica
  • Sessions de psicoterapia

    Et dono suport professional per afrontar els canvis i reptes que vius a la teva nova etapa vital de la maduresa o la vellesa.
    .

  • Descobreix el servei
  • Grups terapéutics
  • Grups de suport per a cuidadores.

    Ofereixo un espai per compartir la teva situació i aconseguir recursos per prevenir o superar el burn out del cuidador.

  • Descobreix el servei
  • Estimulació Cognitiva
  • Estratègies i estimulació per aconseguir més autonomia.

    Ajudo persones amb limitacions físiques i/o cognitives a aconseguir més llibertat i qualitat de vida.

  • Descobreix el servei

La vellesa comença quan es perd la curiositat.

Psicologia a Menorca – Psicologia en línea

Si vols saber una mica més sobre mi, et dono algunes pinzellades sobre el meu CV.

Accedeix al meu curriculum vitae

Saber envellir és la major de les savieses i un dels més difícils capítols del gran art de viure, o això deia el filòsof suís Henri-Frédéric Amiel.

Sé que ets sàvia.

Contacta amb mi i t’ajudo.