Estimulació cognitiva

Autonomia per a persones grans a través de psicoestimulació.

Perquè ser major no significa ser incapaç.

Una situació de dependència pot iniciar-se de manera inesperada o ser previsible.

El diagnòstic d’una demència, sofrir un infart cerebral, l’evolució de malalties degeneratives com el Parkinson o qualsevol altre cop en la salut que afecti la percepció, la memòria, el llenguatge o l’atenció limita la vida de la persona afectada i dels seus familiars o cuidadors.

També produeix un sofriment psicològic i emocional.

Estimulació cognitiva

Cuides un familiar major que cada vegada és més dependent? T’han detectat una malaltia neurodegenerativa?

  • És probable que no sàpigues com actuar ni per on començar.
  • Improvises o acceptes recomanacions (no sempre encertades) d’amics o coneguts que han passat o passen per una situació similar a la teva.
  • La teva casa i el carrer de sobte s’han convertit en entorns poc segurs; no estan preparats per a les dificultats i reptes associats amb la disminució de les capacitats físiques i mentals.

I a totes aquestes dificultats potser se sumen problemes de conducta generats per la mateixa malaltia (irritabilitat, desinhibició, tristesa, apatia…).

La teva vida personal ja no és la que era

i en la família tothom opina: Fem torns per cuidar? Contractem algú perquè ens doni una mà? Anem a l’assistenta social?

Estimulació cognitiva

La situació és confusa i els processos de decisió són lents. Per no parlar de les interminables llistes d’espera dels recursos públics, com centres de dia o residències.

El temps passa i l’arribada de solucions s’eternitza.

Necessites ordre, planificació i orientació professional per aconseguir un dia a dia sense complicacions i una vida sense angoixa.

En què consisteix el servei de psicoestimulació?

Pots estar vivint alguna d’aquestes 2 situacions:

  • Et sents insegura a causa de les teves limitacions físiques o cognitives i et dius:
  • no surto a passejar perquè puc caure; no cuino perquè: i si m’oblido la paella al foc?; no vull quedar amb els meus amics perquè veuran que em falla el cap…
  • Ets cuidador d’una persona dependent i dius:
  • no surtis de casa sol que pots tenir un accident, no pelis les patates que vas molt lenta, no reguis les plantes que mulles el terra i pots relliscar…

Evitar activitats no és una solució, més aviat és un problema que enfosqueix la vida de les persones.

Amb el meu servei et proposo una intervenció terapèutica i pràctica per aconseguir objectius realistes i millorar la teva autonomia o la del teu familiar..

La intervenció es divideix en 5 fases:

  • Avaluació inicial:

    En aquesta primera fase et demano (pacient) o us demano (pacient i cuidador) informació per determinar quins objectius d’autonomia desitges (pacient) o desitgeu (pacient i cuidador) assolir i de quins recursos disposem.

  • Exploració neuropsicològica:

    Una entrevista i alguns tests m’ajuden a avaluar la capacitat per processar la informació, les emocions i la conducta de la persona dependent i saber quins dèficits cal resoldre per assolir els propòsits d’autonomia desitjats.

  • Objectius i pla:

    Definim metes raonables i realistes (tenint en compte l’avaluació inicial i l’exploració neuropsicològica) i establim un pla d’intervenció (que sempre requereix la cooperació de la família) per obtenir aquestes metes.

  • Intervenció

    Amb els objectius clars, ens posem en acció. Treballo la psicoestimulació cognitiva amb la persona amb dificultats i dono pautes als familiars i als cuidadors per seguir amb l’estimulació a casa. També puc fer visites domiciliàries (si és necessari) per establir canvis a la llar que millorin l’autonomia.

  • Seguiment

    Una vegada hem posat «ordre al caos» i tots us heu implicat en el procés (pacient i família en el paper de coterapeuta) superviso el pla per veure si necessita ajustos; només de manera esporàdica i si ho considereu oportú perquè hi ha hagut canvis.

Cada intervenció és personalitzada i en algun moment del procés puc recomanar la intervenció d’un altre especialista, com un terapeuta ocupacional o un fisioterapeuta, per poder aconseguir els objectius del pla.

Tant si desitges alentir l’evolució de la teva malaltia degenerativa per mantenir la teva autonomia, com si desitges que la vida de la persona que cuides, i la teva, sigui més senzilla i feliç, el meu servei de psicoestimulació pot ajudar-te.

No es tracta de fer miracles, sinó de posar en marxa tots els recursos per adaptar la vida diària a les limitacions físiques i/o cognitives de manera digna, individual i segura.

Sessions individuals a consulta: 60€/hora

Sessions a domicili (Menorca): 80€/hora

Contacta amb mi i parlem
Aquest servei és per a tu si…Aquest servei no és per a tu si…
Desitges implicar-te en els canvis i activitats proposats en el pla que tracem per aconseguir metes realistes que et portin a tu o al teu familiar a una vida més autònoma.No estàs disposada a invertir temps en les activitats de psicoestimulació a casa ni a participar en els canvis proposats per a tu o per al teu familiar.
Acudeixes a mi de manera voluntària per millorar la teva qualitat de vida o la qualitat de vida de la persona a la qual cuides.Obligues la persona que cuides (pare/mare/marit/esposa) a treballar amb mi en contra de la seva voluntat perquè creïs que és «el millor per a ell/ella»; jo treballo amb persones que prenen les decisions amb llibertat.
Ets conscient que actuem a contrarellotge, perquè encara que s’obtinguin «victòries» gràcies al pla d’acció i a la psicoestimulació, la malaltia cada dia treballa en la nostra contra.Creus que el pla d’acció i la psicoestimulació és una solució definitiva als problemes físics i cognitius teus o del teu familiar.

Preguntes freqüents que resolen dubtes

Si després de llegir-les encara tens alguna qüestió, contacta amb mi.

Aquest servei és presencial i només l’ofereixo a residents a Menorca.

Les sessions d’avaluació inicial, sempre que és possible, les faig a la meva consulta, així es redueixen les distraccions i els condicionants ambientals que pot haver-hi a casa.

Abans de la nostra primera trobada mantinc una xerrada telefònica amb el pacient i li explico de manera detallada com serà la nostra trobada; és la manera de reduir l’ansietat que pot generar «allò desconegut» i de resoldre els seus dubtes.

Algunes de les sessions d’intervenció, depenent del cas i del pla traçat, les duc a terme en el domicili particular del pacient.

Depèn de cada cas.

Hi ha unes sessions mínimes per poder fer l’avaluació inicial i l’elaboració del pla i dels objectius.

Després, les sessions de psicoestimulació variaran en funció dels propòsits marcats i de la implicació de la família.

Una vegada s’han establert les rutines i les accions, la intervenció terapèutica per part meva només serà necessària si cal fer reajustaments per la mateixa evolució de la malaltia.

Recorda que si ets la cuidadora principal, comptes amb els meus grups terapèutics de suport o el meu servei de psicoteràpia; dues maneres de fer més suportable la teva labor i que no et passi factura física i/o psicològica.

L’avaluació inicial consta d’una primera sessió (60 minuts) en la qual:

  • Valoro què desitja el pacient i/o el seu familiar (objectius).
  • Reviso informes d’avaluacions prèvies (per conèixer l’estat físic i cognitiu del pacient).
  • Fixem dia per a la següent sessió (en la qual faig preguntes específiques per tractar el cas particular).

En aquesta primera sessió, si ets l’acompanyant, et convidaré a passar a la sala d’espera mentre faig la valoració. No és que no vulgui que vegis què faig, sinó que és la forma que les respostes del pacient no estiguin condicionades per la presència d’una altra persona.

En la segona sessió de l’avaluació inicial (60-90 minuts) realitzo una anamnesi. El nom sona estrany, però no és una altra cosa que una valoració per esbrinar què és important per al pacient i establir així les metes per traçar el pla d’acció.

Les preguntes són variades i m’ajuden a entendre:

  • La història de vida del pacient (el seu rol en la família, vida professional, morts, nivell cultural i d’estudis…)
  • El seu estat físic (estat dels òrgans i dels sentits, nivell d’energia…)
  • El seu estat emocional (sentiments com la solitud, la insatisfacció, la ràbia, la impotència, la solitud…)

Tots aquests aspectes són importants, ja que condicionen la segona fase del procés: l’exploració neuropsicològica.

També són dades essencials per a l’última fase del procés: establir les activitats de psicoestimulació.

Activitats que són sempre significatives i rellevants per a la persona que les realitza, perquè si proposo activitats que no interessen, es perd la motivació i no s’avança cap a l’autonomia.

L’exploració neuropsicològica es basa en una entrevista, tests i proves psicològiques que detecten dèficits o alteracions en les funcions cognitives, emocionals i/o conductuals del pacient.

Perquè et facis una idea, es valora la capacitat per caminar, vestir-se, anar al bany, controlar els esfínters, manejar els diners o la medicació, fer activitats domèstiques, utilitzar el transport, practicar «entreteniments», planificar viatges, etc.

L’exploració es pot fer en 1 o 2 sessions; depèn del ritme i la fatiga del pacient.

L’exploració neuropsicològica que faig té com a únic fi establir els objectius d’intervenció terapèutica i no lliuro cap informe.

En cas que necessitis un informe neuropsicològic per iniciar algun tràmit administratiu, puc indicar-te algun professional que sí que es dedica a fer informes d’aquest tipus.

En la fase d’objectius i pla d’intervenció ajudo el pacient a establir metes raonables i realistes.

Raonables, perquè han de ser assolibles amb els recursos dels quals disposa; dins dels recursos incloc la cooperació familiar i la del cuidador.

I realistes perquè han d’estar dins de les seves possibilitats físiques i cognitives.

Una vegada hem establert què es vol aconseguir, traço un pla a mesura per al pacient i passem a l’acció.

L’acció consisteix a dur a terme el pla amb:

  • 1-2 sessions/setmana de psicoestimulació (60 minuts/sessió).

Les sessions poden ser a la meva consulta o a casa del pacient.

  • Reminiscència (afavoreix les relacions socials i la comunicació, reforça l’autoestima, la identitat i aconsegueix millorar l’estat d’ànim)
  • Orientació en la realitat (activitats que treballen aspectes com la memòria, el llenguatge i l’orientació…)
  • Musicoteràpia (millora l’estat d’ànim, redueix l’ansietat, la depressió, l’estrès i l’agitació)
  • Orientació espacial i temporal (conjunt de tècniques per prendre consciència d’un mateix en el temps i l’espai)

També dono pautes als familiars i cuidadors per mantenir la psicoestimulació fora de la meva consulta.

Els objectius i les activitats es basen en un model d’atenció centrat en la persona (ACP), per tant, sempre són objectius desitjats pel pacient i activitats que li ve de gust fer per obtenir una millora en la seva autonomia.

Si en algun punt del procés veig que la intervenció d’un altre especialista (terapeuta ocupacional, fisioterapeuta…) pot ajudar per avançar en el procés, ho proposo a la família.

Disposo de material de psicoestimulació propi, el qual adapto a cada pacient i situació per millorar les capacitats preservades de:

  • Atenció
  • Percepció
  • Comprensió
  • Memòria
  • Llenguatge
  • Velocitat de processament
  • Orientació
  • Càlcul

Utilitzo fitxes i quaderns, materials per estimular els canals sensorials i altres eines terapèutiques, depenent dels interessos i objectius establerts d’aquest pacient en qüestió.

Tot el material està disponible en català i castellà.

M’adapto a la teva situació, tant si el teu familiar viu amb tu o a casa seva, com en un geriàtric o assisteix a un centre de dia.

Miro la millor manera de coordinar-me perquè qualsevol persona que ho necessiti es beneficiï de la psicoestimulació.

De la mateixa manera que dono recursos i orientació a qualsevol cuidador (ja siguis tu o una persona contractada) perquè segueixi amb la psicoestimulació entre sessions.